Situació: Barcelona
Client: IVM (Institut pour la Ville en Mouvement) – AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona)
Concurs: Passatges Metropolitans 2015
Equip: Jordi Safont-Tria, Anna Gutiérrez, Anna Cases, Asunción López, Almudena Rodríguez

CREACIÓ D’UNA PORTA A L’ESPAI FLUVIAL

Creació d’ una porta. El passatge des de la mirada metropolitana

El parc fluvial del Besòs és actualment un dels espais verds més importants de la regió metropolitana ja que conforma un connector ecològic i paisatgístic que relaciona Barcelona amb Santa Coloma, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac posant en relació diverses àrees verdes i els teixits colindants. En el tram de Santa Coloma fins la desembocadura, identifiquem quatre àrees que, pels diversos elements que l’integren, podem assenyalar com a principals portes d’accés al parc fluvial: Marina Besòs, Encants de Sant Adrià, Can Peixauet i Can Zam.
Els elements que caracteritzen aquestes portes són:
1. Una passera/pont connectora dels barris colindants.
2. Un mecanisme de baixada al parc.
3. Un espai cívic en contacte amb la ribera: ja sigui una plaça, un parc, un equipament, etc.
4. Proximitat del transport públic a un radi d’influència de 500 m.
Feta aquesta lectura, es proposa que el passatge de Montcada i Reixac es doti dels elements urbans i paisatgístics esmentats per a convertir-se en una nova porta al parc fluvial Besòs/Ripoll: la porta del Vallès.

Retrobament. El passatge des de la mirada local

Tot i la relativa poca distància física, els barris de Montcada centre i Montcada Nova es troben en l’actualitat molt separats per la presència del riu Ripoll i el pas elevat de la C-33, que actuen més com una barrera que no pas com un espai de comunió i encontre. Ambdós barris donen l’esquena a l’espai fluvial i les infraestructures que l’acompanyen. La mateixa falta de connexió existeix entre Montcada Nova i Mas Rampinyo, que degut al pas soterrat de la C-17 i el ferrocarril queden separats per un espai amb poca definició urbana.
Tenint en compte la futura recuperació de l’entorn fluvial dels rius Besòs i Ripoll en aquest tram, juntament amb la proposta de generar una nova porta al parc fluvial, es proposa transformar aquest espai intersticial en un retrobament de la ciutat amb el riu, on el passatge es converteixi en un eix articulador de barris i alhora amb l’espai fluvial.

Com?

1. Passera mirador: Es proposa la prolongació de les trames urbanes existents de forma que la Rambla dels Països Catalans i el Carrer Major es trobin sobre el riu, emfatitzant el punt de contacte amb un nou mirador cap a la Serralada de Marina i, a la vegada, cap a la llera del riu a través d’un gran orifici al paviment de la part central del pont. Amb aquest gest es potencien les dues vies principals de Montcada i Reixac per conformar un nou eix cívic que estructura la ciutat i s’aboca –literalment- al riu.

2. Baixada a la llera del riu: Es defineix un nou front al riu que permetre generar una nova baixada, a través d’un treball topogràfic. Aquest espai de pendents suaus i grades no només servirà d’accés a la zona fluvial, sinó que també actuarà com una plaça d’aigua durant les estacions més plujoses. Es proposa igualment, la recuperació dels recorreguts per l’entorn del parc fins la Serralada de Marina tot fent-los passar per aquest espai d’accés i encontre.

3. Espai cívic equipat: A causa de la presència de la C-33, es genera un espai d’oportunitat urbana i cívica que va del sotapont fins a la vora fluvial. A més, la infraestructura ens ofereix una gran pèrgola urbana que s’obre i mira cap al riu. Es concep el sotapont com un gran espai d’equipaments que poden variar amb el temps segons les necessitats de Montcada.

4. Oportunitat per al transport públic: A nivell de transport, Montcada i Reixac està situada en un punt estratègic. Hi ha quatre línies de rodalies que passen per la població i es connecten amb la resta del territori català; amb estacions pròximes al nou eix cívic Rambla-c/Major.